dimecres, 18 de febrer del 2015

Salut docent


 
 
Aquest any - millor dir aquest curs-, he tingut mala sort i he hagut d'agafar la baixa dues vegades (una per trimestre) per accidents fora de l'escola. El primer cop una tendinitis al colze i ara m'he trencat la falange del dit anular ensopegant amb unes escales (mai m'havia trencat res).
 
Tots aquests successos m'han fet pensar com de "dèbils" i fràgils som els humans; no som perfectes i tenim el dret i el deure de protegir la nostra salut. Quan t'accidentes, et pot costar "no fer res", però crec que és important reflexionar i aturar-nos per saber què fem i cap on volem anar; carregar les piles i els ànims i tornar a lluitar per allò que volem ser.  
 
I aquí entra un element molt motivador i fàcil de gestionar com és el blog o altres elements TIC's que ens permeten no desconnectar del tot i avançar plegats.
 
A LA TORNADA...






Després d'uns dies fora del centre, la tornada pot ser vista de dues maneres: amb il·lusió i amb fragilitat. Per què? Doncs, perquè pot costar tornar a la rutina i observar els canvis dels alumnes: s'han adaptat a unes altres rutines, maneres de fer, et confonen de nom...cosa que ens pot provocar cert malestar. Tot i que no ho hauríem de veure així, han estat "tocats" per un altre/a referent i és important que observin altres maneres de fer. Però, a vegades, ens pot ser feixuc acceptar que "no són els meus alumnes" sinó els de l'escola.  
Què en penseu?
 
ENLLAÇOS INTERESSANTS:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada